Els bons blaus agafen embranzida: el mercat s'ha triplicat en deu anys

Fins fa poc, quan es parlava de finançament sostenible, tothom pensava en bons verds. Avui, els bons blaus comencen a tenir entitat pròpia, i hi ha raons de pes per creure que el seu moment ha arribat. Un bon blau és un instrument de deute dissenyat per finançar projectes vinculats a la salut dels oceans i la gestió sostenible dels recursos hídrics: ports nets, aqüicultura responsable, transport marítim de baixes emissions, conservació d'ecosistemes costaners o dessalinització. La lògica és similar a la dels bons verds, però amb un enfocament específic cap als entorns aquàtics. Tres vegades més gran que fa deu anys L'Informe d'Inversors de BlueInvest 2024 documenta que el mercat de bons blaus és avui tres vegades més gran que fa una dècada, i ha superat els 13.000 milions d'euros en el quinquenni 2018-2023. A més, un de cada cinc inversors institucionals diu que ja busca activament oportunitats en projectes "blaus" o que les considera seriosament. Però el veritable punt d'inflexió va arribar el juny del 2025, amb la Conferència de l'ONU sobre l'Oceà (UNOC), celebrada a Niça. La conferència va donar un impuls notable als bons blaus com a eina de finançament climàtic oceànic, i va obrir la porta a nous actors financers de primer rang. BNP Paribas actualitza el seu marc verd per incloure l'oceà Un exemple concret d'aquest canvi és el que va fer BNP Paribas el maig del 2025: va actualitzar el seu marc de bons verds per integrar explícitament activitats oceàniques, alineant-se tant amb les directrius de l'ICMA (International Capital Market Association) com amb les de l'IFC (International Finance Corporation). L'ampliació respon al fet que el mercat financer ha evolucionat més enllà de les energies renovables i els edificis eficients: ara demana instruments que cobreixin també la gestió de l'aigua i la salut dels oceans. "El mercat ha evolucionat més enllà de les energies renovables, el transport net, els edificis verds o l'eficiència energètica", va explicar Ana Jantarada, responsable del Sustainable Center Portugal de BNP Paribas, en declaracions recollides pel grup. "Amb la creixent rellevància de les finances blaves, volíem que el nostre marc reflectís tant l'enfocament de l'ICMA cap a les activitats oceàniques com la interpretació més àmplia de l'IFC." Un precedent del Pròxim Orient Un altre moviment que mereix atenció és el de DP World, el gegant de la logística i els ports amb seu a Dubai, que el desembre del 2024 va llançar el primer Blue Bond de la regió MENA (Middle East and North Africa): una iniciativa de 100 milions de dòlars orientada al transport marítim sostenible, la infraestructura portuària i el desenvolupament favorable als oceans. Un senyal que l'instrument no és exclusiu dels mercats europeus. El repte: arribar on més falta fa Tot i el creixement, els experts alerten d'una escletxa important: els països costaners en desenvolupament, que sovint depenen directament dels recursos oceànics, s'enfronten a costos de finançament entre un 8 i un 12% superiors als de les economies de l'OCDE. Sense mecanismes de finançament combinat (blended finance), canvis de deute per natura (debt-for-nature swaps) o accés a concessional finance, el risc és que la transició blava beneficiï principalment els mercats ja consolidats. Referències: BNP Paribas (novembre 2025). Blue Horizons: the rise of blue bonds in sustainable investment. Disponible a: group.bnpparibas BlueInvest / Comissió Europea (2024). BlueInvest Investor Report 2024. Disponible a: maritime-forum.ec.europa.eu Coherent Market Insights (2025). Blue Economy Market Size, Trends & Forecast, 2026-2033. Disponible a: coherentmarketinsights.com World Economic Forum (octubre 2025). How to build a blue economy that heals our oceans. Disponible a: weforum.org