Les dones de la costa est d'Àfrica es reinventen davant el col·lapse pesquer i el canvi climàtic

A la localitat de Sabaki, a Malindi (Kenya), Nuru Mohammed, de 54 anys, dirigeix la construcció d'un restaurant comunitari mentre la seva filla escombra les últimes piles de sorra de les obres. El negoci, finançat col·lectivament per un grup de dones de la zona, representa quelcom més que un establiment: és la resposta pràctica d'una comunitat costanera que ha vist com les captures de peix s'han desplomat any rere any.

La situació que descriu Nuru es repeteix al llarg de milers de quilòmetres de litoral, des de Kenya fins a Moçambic, passant per Tanzània. El canvi climàtic —amb l'escalfament de l'oceà Índic, la blanquejada massiva dels esculls de corall i els fenòmens meteorològics extrems— i la pesca industrial il·legal protagonitzada principalment per flotes estrangeres estan destruint els ecosistemes marins que han sostingut les comunitats costaneres durant generacions.

De pescadores a emprenedores marines

Davant d'aquesta crisi, les dones estan al capdavant de la reinvenció. Les iniciatives que emergeixen comparteixen una característica: estan basades en la natura i preserven —o restauren— els ecosistemes que les van nodrdir:

• Turisme comunitari: visites guiades als ecosistemes costaners, cuina local de productes del mar i hostatgeria gestionada per cooperatives de dones.
• Restauració de manglars: els manglars actuen com a viver de peixos i barrera natural davant les tempestes; diverses organitzacions financen la seva replantació amb mà d'obra femenina local.
• Aqüicultura artesanal: cria d'algues i mol·luscs en zones costaneres protegides, una activitat menys dependent dels estocs pesquers salvatges.

Un context regional que exigeix acció política

Les organitzacions conservacionistes insisteixen que les solucions individuals no seran suficients sense un marc legal més fort. Reclamen als governs africans que ratifiquin el Tractat d'Alta Mar de l'ONU —el primer instrument vinculant per protegir la biodiversitat en aigües internacionals— i que reforcin la vigilància de les zones econòmiques exclusives per posar fi a la pesca il·legal. Sense aquestes mesures estructurals, els esforços de les dones de Sabaki i milers de comunitats com la seva podrien ser insuficients per frenar el declivi.