Índia, Àfrica i el Pacífic: les economies emergents que volen el seu espai a l'oceà

Durant anys, l'economia blava ha estat, en gran mesura, un relat europeu. La UE és qui ha impulsat les polítiques, qui ha creat les plataformes d'inversió i qui ha publicat els informes de referència. Però el mapa es complica, i alguns dels moviments més significatius dels últims mesos provenen d'economies que fins ara eren actors secundaris. L'Índia bussa a 5.000 metres L'episodi que millor simbolitza l'ambició de l'Índia en economia blava va tenir lloc l'estiu del 2025: dos aquanautes indis, el comandant Jatinder Pal Singh i el senyor Raju Ramesh, van realitzar les primeres immersions tripulades índies a 5.000 metres de profunditat en l'oceà Atlàntic, a bord del submarí Nautile de l'Institut Francès de Recerca per a l'Explotació del Mar (IFREMER). En el transcurs de les expedicions, l'equip va recollir més de 100 quilograms de nòduls polimetàl·lics rics en cobalt a l'oceà Índic, a 1.173 metres de profunditat. Això s'emmarca dins la Missió Ocean Profund Indiana (Deep Ocean Mission), un programa de cinc anys (2021-2026) dotat amb 4.077 crores de rupies (~480 milions d'euros) que cobreix quatre línies: exploració de fons marins i mineria de minerals crítics, energia oceànica (OTEC i dessalinització), biodiversitat marina, i predicció climàtica oceànica. L'Índia té assignada per l'Autoritat Internacional dels Fons Marins (ISA) una àrea d'exploració de 75.000 km² a la Conca de l'Oceà Índic Central. L'objectiu estratègic és clar: reduir la dependència de les importacions de minerals crítics (cobalt, liti, níquel) necessaris per a la transició energètica. Ghana: quan la justícia pesquera és economia blava Un exemple molt diferent però igualment rellevant: el setembre del 2025, Ghana va aprovar una llei que amplia la Zona Exclusiva Interior de pesca artesanal de 6 a 12 milles nàutiques. L'objectiu és protegir les comunitats pesqueres de petita escala de la pressió de les flotes industrials estrangeres, permetre la regeneració de la biodiversitat marina i garantir la viabilitat a llarg termini d'un sector que dóna feina a centenars de milers de persones. Es tracta d'un exemple de política d'economia blava centrada en l'equitat: no en la captació de capital ni en la innovació tecnològica, sinó en qui té dret a accedir als recursos oceànics i qui en queda exclòs. Zanzíbar: dones, algues i restauració de llacunes A Zanzíbar (Tanzània), cooperatives de dones dedicades al cultiu d'algues marines estan restaurant la salut de les llacunes costaneres mentre generen ingressos i diversifiquen les economies familiars. Segons el World Economic Forum, és un dels exemples que millor il·lustren com "recuperació ecològica i prosperitat comunitària poden avançar simultàniament", i com la regeneració pot convertir-se en un principi rector per a l'economia oceànica. El problema del finançament desigual Darrere de tots aquests casos hi ha un problema estructural que els informes de referència (WRI/Banc Mundial, WEF) documenten amb dades: les economies costaneres en desenvolupament paguen entre un 8 i un 12% més en costos de finançament respecte a les economies de l'OCDE. Sense mecanismes de finançament concessionari, blended finance o debt-for-nature swaps, el risc real és que la transició cap a una economia blava sostenible es converteixi en un avantatge competitiu exclusiu del Nord global. Referències: India Narrative (2025). Deep Ocean Mission: India's Bold Leap into the Blue Economy. Disponible a: indianarrative.com Dalvoy / UPSC (2025). Blue Economy Initiatives in India: Validity and Impacts. Disponible a: dalvoy.com World Economic Forum (octubre 2025). Why sustainability is no longer enough for the blue economy. Disponible a: weforum.org World Resources Institute / Banc Mundial (2026). How a Sustainable Ocean Economy Could Employ Millions of Blue Jobs. Disponible a: wri.org Sumaila, U.R. et al. (2025). Surging blue economy, increasing conflict risks and mitigation strategies. Frontiers in Marine Science, 12. Disponible a: frontiersin.org